Orgullo LGTBI+ y derecho a ser, sentir y amar de todos los seres humanos.
El 28 de junio se conmemoran los disturbios de 1969 en Stonewall (Nueva York) que marcaron el inicio del movimiento de liberación homosexual.
Es por eso que se eligió esta fecha para celebrar el Día Internacional del Orgullo LGBTI+ (lesbianas, gays, bisexuales, transexuales, intersexuales y más) que se celebra anualmente con el fin de instaurar la igualdad del colectivo.
Los disturbios de Stonewall se consideran la primera ocasión en la cual la comunidad LGBTI+ luchó contra un sistema que perseguía a los homosexuales con el beneplácito del gobierno. Se reconocen como el catalizador del movimiento moderno pro derechos LGTBI+ en todo el mundo.
La idea de la celebración del orgullo es reivindicar que todas las personas tenemos los mismos derechos con independencia del sexo biológico, la orientación sexual-afectiva, la identidad sexual o el rol de género.
La dignidad intrínseca a todo ser humano es un derecho fundamental que no se puede violar bajo ningún concepto y, por eso, el colectivo LGTBI+ anda de la mano del movimiento feminista, el de la diversidad funcional (personas con necesidades especiales por enfermedad o discapacidad), el de la inclusión educativa y social o el del respeto al ser humano con independencia de su origen, procedencia o etnia. Se trata, pues, de un movimiento inclusivo que trabaja transversalmente con varias fuerzas sociales que también defienden que todas las personas somos y hemos de ser iguales y que tenemos y hemos de tener los mismos derechos en cualquier parte del mundo.
No se puede olvidar que la homosexualidad todavía está castigada con la pena de muerte en cinco países (Arabia Saudí, Irán, Yemen, Mauritania y Sudán), además de la zona islámica de Nigeria, ni que la violencia contra este colectivo muchas veces se ve alimentada por prejuicios y costumbres religiosas o culturales a pesar de que se considera un delito de odio en la mayor parte de países occidentales.
La celebración del orgullo se desarrolla habitualmente con coloridas marchas, con lectura de manifiestos, actividades culturales y educativas, lúdicas y solidarias que refuerzan la idea que salirse de la heteronorma no supone una “desviación” sino una vía más, una manera de andar y de sentir como cualquier otra y que, por lo tanto, no puede significar ni una merma de derechos ni la excusa para la violencia homofóbica o transfóbica.
————
El 28 de juny es commemoren els disturbis de 1969 en Stonewall (Nova York) que van marcar l’inici del moviment d’alliberament homosexual.
És per això que es va triar aquesta data per a celebrar el Dia Internacional de l’Orgull LGBTI+ (lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, intersexuals i més) que se celebra anualment amb la finalitat d’instaurar la igualtat del col·lectiu. Els disturbis de Stonewall es consideren la primera ocasió en la qual la comunitat LGBTI+ va lluitar contra un sistema que perseguia als homosexuals amb el beneplàcit del govern. Es reconeixen com el catalitzador del moviment modern pro drets LGTBI+ a tot el món.
La idea de la celebració de l’orgull és reivindicar que totes les persones tenim els mateixos drets amb independència del sexe biològic, l’orientació sexoafectiva, la identitat sexual o el rol de gènere.
La dignitat intrínseca a tot ésser humà és un dret fonamental que no es pot violar baix cap concepte i, per això, el col·lectiu LGTBI+ camina de la mà del moviment feminista, el de la diversitat funcional (persones amb necessitats especials per malaltia o discapacitat), el de la inclusió educativa i social o el del respecte a l’ésser humà amb independència del seu origen, procedència o ètnia.
Es tracta, doncs, d’un moviment inclusiu que treballa transversalment amb diverses forces socials que també defensen que totes les persones som i hem de ser iguals i que tenim i hem de tindre els mateixos drets en qualsevol part del món.
No es por obviar que l’homosexualitat encara està castigada amb la pena de mort en cinc països (Aràbia Saudita, Iran, Iemen, Mauritània, Sudan), a més de la zona islàmica de Nigèria, ni que la violència contra aquest col·lectiu moltes vegades es veu alimentada per prejudicis i costums religiosos o culturals malgrat que es considera un delicte d’odi en la major part de països occidentals.
La celebració de l’orgull es desenvolupa habitualment amb acolorides marxes, amb lectura de manifestos, activitats culturals i educatives, lúdiques i solidàries que reforcen la idea que eixir-se de la heteronorma no suposa una “desviació” sinó una via més, una manera de caminar i de sentir com qualsevol altra i que, per tant, no pot significar ni un minvament de drets ni l’excusa per a la violència homofóbica o transfòbica.
